La llavor de la música valenciana actual
La Nova cançó havia arribat amb força al panorama musical a finals dels '50 amb les seues melodies.
Desprès de 20 anys d'autoritarisme franquista la música es convertia en vehícle per a canalitzar protestes i la frustració d'un poble que exigia ser considerat com a tal. El silenci va quedar enrere.
El denotador del moviment va se l'escrit publicat a la revista Germinabit al 1959 per Lluís Serrahima, al el títol "Ens calen cançons d'ara".
El moviment de la Nova Cançó es va estructurar principalment a Catalunya, d'on eren naturals la mayoria d'artistes que el formentaven com Lluís Llach o Joan Manuel Serrat. En 1959 desde el País Valencià, Raimon va composar la seua primera cançó: Al Vent, que es va convetir en un himne intergeneracional i un emblema de lluita cultural.
En 1961 a Barcelona tenien lloc els primers concerts d'Els Setze Jutges, va esdevindre una peça indispensable per a el desenvolupament públic del movimiento.
En maig de 1962 es va posar a la venda el primer disc de la Nova Cançó: Espinàs canta.
Va a ver un nou èxit que s'apropava més al públic i trencava les barreres de la censura i el silenci mediàtic de Salomé i Raimon: "Se'n va anar".
La Nova Cançó va anar sumant adeptes durant tota la dècada dels 60 i paral·lelament la seua música va prendre el camí de la professionalització. Era també l'ànima d'una socientat cada vegada més contestatària i valent. Continuaven les gravacions discogràfiques, les activitats culturals...
Joan Manuel Serrat va provocar la progressiva desapareció del terme Nova Cançó, pero continuava viva amb Paco Muñoz i Al Tall.
 |
| Al Tall |
 |
Ok Maria
ResponderEliminarelimina entrades de prova. El blog és la teva llibreta de classe